La Universitat Internacional de la Pau posa en marxa la iniciativa “Un llibre – Un autor”

La Casa de Cultura de Sant Cugat ha acollit la primera sessió del projecte on els autors apropen la seva visió del llibre al públic 

Divendres 21 a les 19:30 es va iniciar “Un llibre – Un autor” amb el llibre Las cartas de la Pirenaica. Memoria del antifranquismo, d’Armand Balsebre i Rosario Fontova. Els dos autors van exposar la seva perspectiva del llibre i van parlar de les motivacions i anècdotes. També el públic va poder intervenir en acabar la presentació.

Balsebre i Fontova van destacar que “sempre hi ha una part de la història del franquisme que no s’explica, la dels que no són protagonistes”. Aquest va ser un dels motius pels quals van decidir escriure el llibre, van afirmar. Van fer un treball de recerca durant 3 anys. Amb finançament a l’inici, van viure 6 mesos a Madrid per tal de fotografiar les 4.500 cartes que es conserven. De totes elles van destacar algunes biografies com la de José Lopez, pseudònim de Joan Sardà Domènec. Els autors van explicar que van trobar a Sardà de casualitat quan van coincidir en una visita a un museu. Una altra persona que apareix en moltes cartes és un home que treballava a la Banca de Barcelona. En una de les cartes, segons Balsebre i Fontova, explica l’anècdota que ell va seguir treballant mentre els seus companys de feina sortien al balcó a ovacionar Franco en una visita d’aquest a la ciutat.

Els autors van parlar de les cartes que rebien a la seu de La Pirenaica i van assenyalar diversos perfils dels qui les enviaven. La majoria tractaven de la Guerra Civil i la repressió durant la postguerra, com en el cas de l’anomenat “don curioso”. Moltes altres cartes eren escrites per víctimes de la misèria i de la fam. En aquests casos els que les escrivien eren semi-analfabets. En una de les cartes, van dir els autors del llibre, s’explicava una concentració de dones que va haver davant la plaça del mercat de Sant Cugat on culpaven al govern de l’encariment del pa. També hi havia nombroses cartes escrites per presoners o familiars, la majoria de la pressó de Burgos. “A la majoria de cartes està present la por” van afirmar Balsebre i Fontova. Escriure a La Pirenaica estava prohibit i per això s’han trobat casos de cartes escrites amb tinta invisible o, fins i tot, imatges personals retallades i enviades en cartes diferents.

D’altra banda, Armand Balsebre i Rosario Fontova van destacar els tres focus més rellevants de l’època, als quals anaven dedicades moltes cartes: Astúries, el cas de Julián Grimau i la immigració. El primer, molt important pels comunistes de l’època. Com deia el lema d’una campanya que Picasso va recolzar, “Astúrias marca el camino”. El segon va ser transcendental. L’afusellament de Grimau l’any 1963 es va convertir en el primer gran símbol antifranquista, com van dir els autors del llibre. La Pirenaica era l’únic lloc on es podia parlar dels crims del franquisme, això la va convertir en un gran consol. En tercer lloc, també la immigració era el tema a tractar en moltes de les cartes. Algunes, com per exemple de José Tado, parlaven de com eren les barraques: “no hi havia escoles ni mitjans de transport, però sí una església”, com van explicar els autors.

Pel que fa el treball que van realitzar Fontova i Balsebre, van destacar la dificultat a l'hora de llegir les cartes i les noves idees i el nou enfocament conceptual. Van declarar que "els protagonistes no són diligents polítics, intel·lectuals o de grans empreses, són pagesos, treballadors,... i en la majoria de casos no sabíem ni el nom". També van voler aclarir la dificultat per a que les cartes arribessin a Bucarest, on hi havia la seu secreta.

Els autors durant l'explicació. En pantalla la imatge d'una de les cartes.