Com afrontar el càncer en família?

La gran eina, bàsica en aquestes situacions, és la comunicació 

El passat dijous 13 de novembre la psicòloga Vanessa Cortí va oferir una conferència a la Casa de Cultura de Sant Cugat en el tercer cicle de conferències organitzades per la Mútua de Terrassa. Cortí va centrar-se en l’impacte de la família dels malalts de càncer en ser “la principal font de creences” pels pacients.

La directora de Comunicació i Relacions públiques de la Mútua de Terrassa, Anna Folch, i el regidor de serveis socials, sanitat, joventut i habitatge de Sant Cugat, Raül Grangé, van presentar la conferència. En ella, Vanessa Cortí va afirmar que la família influeix de forma indirecta en la supervivència i l’adaptació del malalt, per tant, es molt important també destinar-hi recursos. Va advertir, però, que els cuidadors també tenen drets i no han de dedicar les 24h als pacients sinó que han de saber equilibrar-ho.

Cortí va donar algunes claus per a ajudar als pacients en les diferents etapes del procés oncològic. Va afirmar que, per exemple en el moment del diagnòstic, el més normal és que el pacient sofreixi un impacte emocional. El millor, segons la psicòloga, és que la família deixi que el malalt expressi les seves emocions, siguin quines siguin. D’altra banda, és molt important que els familiars escoltin de manera activa el pacient i empatitzin amb ell. Va advertir també que, l’anomenada conspiració del silenci no és en cap cas un benefici pel pacient. Per tant, la comunicació és la clau principal en la relació entre el pacient i la família. Sempre s’ha de mantenir la congruència i, com va dir Cortí, “acompanyar al pacient, no anar per davant”.

 “El convidat”, tal com Cortí va anomenar la malaltia arran del testimoni d’un pacient, afecta de diverses maneres a la família segons l’aparició, el transcurs, el pronòstic i el grau d’incapacitació del pacient. A més, no s’afronta de la mateixa forma segons qui sigui el malalt. El rol de qui pateix la malaltia dins la família influeix molt en la forma d’afrontar-la. No és el mateix que la malalta sigui mare a que ho sigui l’avi o un fill. D’altra banda, en aparèixer aquest "convidat" en una família, també apareixen dificultats. Segons la psicòloga, el càncer d’un membre significa la reorganització dels rols dels altres, a més de comportar problemes econòmics, laborals i socials. Cortí va emfatitzar en què cada membre té un ritme d’adaptació i cal respectar-ho per evitar conflictes. A més, cada família ha de passar per un procés d'adaptació conjunt per tal de recuperar-se i estabilitzar-se de nou.

En el cas dels infants, la psicòloga va aconsellar que se'ls informi. S'ha de fer de forma progressiva, amb tacte, tot i que la manera depèn de l'edat. Un cop tenen coneixement de la notícia, que en molts casos ja imaginaven, segons ha explicat Cortí, cal deixar-los que participin. Els nens s'han de sentir útils, per exemple fent un dibuix al malalt. Per als més petits, no és tant important la informació sinó el saber què senten, tal com ha dit la conferenciant.

A l'hora d'afrontar el càncer també és molt important l’evolució de la societat, on ja no és un tema tabú sinó un repte a superar. Hi ha una major mobilització social i també per part dels mitjans de comunicació. Això influeix en la manera d'abordar la situació, tant del pacient com de la família. Segons Vanessa Cortí, “la malaltia pot ser una oportunitat de créixer” i això cal recordar-ho. No és el mateix pensar "em queda un dia menys" que "gaudeixo d'un dia més". Per tant, s’ha d’estar obert a que algunes coses canviïn.

Vanessa Cortí oferint la conferència.