Un nou mitjà CRÍTIC a Sant Cugat està en projecte

Hi ha un buit comunicatiu a omplir, segons han expressat els ideadors

El projecte cooperatiu, que adoptarà una mirada crítica, pretén informar sobre el municipi santugatenc. Xavier Boix, Jordi Pascual i Miquel Margalef han presentat la seva proposta en una assemblea oberta a l'Ateneu de Sant Cugat. La línia s’allunyarà de la dels altres mitjans del municipi, més institucionals.

"La informació és poder", "Sant Cugat es mereix una informació lliure que vagi més enllà del discurs oficialista" i "el bon periodisme s'ho qüestiona tot" han estat les tres frases que han destacat els creadors del projecte. Segons han expressat, el mitjà que proposen tindrà, a grans trets, els mateixos plantejaments que Crític però a nivell local. Cal dir, però, que tot plegat encara està obert a suggeriments. El que és clar és la línia que seguirà el mitjà, de caire crític i participatiu. Serà un "diari a contracorrent dels altres diaris", tal com l'han denominat. El projecte pretén tenir ja una web oficial a inicis d'any.

El mitjà tindrà dues grans seccions, les pròpies i les col·laboratives, tot i que estan oberts a noves propostes. Dins les seccions pròpies, i per donar un toc diferencial al mitjà, se li donarà rellevància als vídeos i a gràfics de manera setmanal.  També està previst que s’hi trobin les seccions habituals de cultura, política, economia i esports, entre d’altres, però enfocades des d’un punt de vista més crític. A més, es pretén incorporar un apartat d’opinió i un altre que han anomenat “Lo mejor del BOE”, on es publicaran les notícies dels butlletins oficials relatives al municipi. Cal dir que tots els noms són provisionals. D'altra banda, "les seccions col·laboratives surten dels interessats que hi vulguin formar part", han dit. Dins, hi haurà apartats amb les cartes dels lectors o informació d'educació i de salut amb persones especialitzades. També volen incorporar vinyetes de manera periòdica amb relació a les notícies i un recull d'imatges a través de les xarxes socials.

Pel que fa els treballadors, de moment en són 4. A càrrec d'ells recau la inversió inicial, segons han explicat. Per consegüent, també són els que tindran el major pes en l’assemblea de socis. Els col·laboradors, en canvi, seran un nombre indefinit i la quota serà inferior a la dels treballadors. A més, “tindran vot i veu a l’assemblea” tot i que amb menys pes. En quant al finançament, els ideadors han previst obtenir-ne, a banda de les quotes i les possibles subscripcions, a través d’anunciants. Tot i això, els anuncis no seran d’entitats que desnonin persones, per exemple. Una darrera idea exposada ha estat realitzar activitats periòdiques de pagament i la intenció d’una publicació anual.

Minuts abans de l'inici de l'assemblea oberta a l'Ateneu.

Masterclass de fotografia a càrrec d'Albert Blacksad

El fotògraf va oferir una lliçó magistral a la Casa de Cultura de Sant Cugat

Albert Blacksad va donar el passat 25 de novembre una classe magistral oberta al públic. El fotògraf de natura, alpinista, ultrafondista i guia de muntanya va exposar algunes de les seves imatges de paisatge i muntanya. Segons va afirmar, creu que les seves aficions van lligades.

Blacksad va explicar que l’afició per l’alpinisme li ve de família. Així doncs, fa 5 anys que retracta  la natura. “Cada fotografia té una història i molta exigència mental i física” va dir. Per exemple, un cop va haver de caminar quasi 9 hores en condicions dolentes de temps per aconseguir una bona fotografia. O un altre cas en què, per aconseguir fotografiar el paisatge amb la llum que volia, va haver d’esperar-se 4 hores. Va confessar, però, que les seves imatges passen pel photoshop, tot i que en cap cas els hi canvia l’essència sinó que hi retoca el mínim. També va manifestar que li agrada molt fer fotografies amb blanc i negre i que, sempre que pot, utilitza el trípode.

Tal com va explicar, el seu pare el va introduir en el món de l’esport de muntanya. “Sempre que vaig amb ell em sento més segur i anem a llocs més perillosos”, va afirmar. Va voler destacar una foto que va denominar “foto tràgica”, on es veu el seu pare estès a terra, sense forces. El va impactar i va tenir la sang freda de treure la càmera i fer una fotografia abans d’anar a socórrer-lo, va recordar. Segons va dir, és la imatge que millor reflecteix la realitat.

Alguns dels indrets fotografiats per Albert Blacksad que va mostrar van ser els Alps, el Pirineu d’Aragó, Andorra –en concret va ensenyar imatges de Pirena–, el Pirineu Francès o el Pallars Sobirà, comarca que va denominar com “la meva segona casa”. Recuperant que cada imatge té al darrere una història va explicar-ne el significat d’algunes, com per exemple la d’un refugi molt poc conegut al Pirineu Francès envoltat de boscos verges. Una altra debilitat del fotògraf són els animals, en especial els gossos. Així doncs, també va mostrar algunes imatges de gossos de rescat. Va explicar la història d’en Jack, un husky que ha salvat 33 persones enterrades sota la neu. També va ensenyar la imatge d’un gos amb una ferida, simbolitzant la dedicació d’aquests animals.

Albert Blacksad exposant algunes de les seves fotografies.

La Universitat Internacional de la Pau posa en marxa la iniciativa “Un llibre – Un autor”

La Casa de Cultura de Sant Cugat ha acollit la primera sessió del projecte on els autors apropen la seva visió del llibre al públic 

Divendres 21 a les 19:30 es va iniciar “Un llibre – Un autor” amb el llibre Las cartas de la Pirenaica. Memoria del antifranquismo, d’Armand Balsebre i Rosario Fontova. Els dos autors van exposar la seva perspectiva del llibre i van parlar de les motivacions i anècdotes. També el públic va poder intervenir en acabar la presentació.

Balsebre i Fontova van destacar que “sempre hi ha una part de la història del franquisme que no s’explica, la dels que no són protagonistes”. Aquest va ser un dels motius pels quals van decidir escriure el llibre, van afirmar. Van fer un treball de recerca durant 3 anys. Amb finançament a l’inici, van viure 6 mesos a Madrid per tal de fotografiar les 4.500 cartes que es conserven. De totes elles van destacar algunes biografies com la de José Lopez, pseudònim de Joan Sardà Domènec. Els autors van explicar que van trobar a Sardà de casualitat quan van coincidir en una visita a un museu. Una altra persona que apareix en moltes cartes és un home que treballava a la Banca de Barcelona. En una de les cartes, segons Balsebre i Fontova, explica l’anècdota que ell va seguir treballant mentre els seus companys de feina sortien al balcó a ovacionar Franco en una visita d’aquest a la ciutat.

Els autors van parlar de les cartes que rebien a la seu de La Pirenaica i van assenyalar diversos perfils dels qui les enviaven. La majoria tractaven de la Guerra Civil i la repressió durant la postguerra, com en el cas de l’anomenat “don curioso”. Moltes altres cartes eren escrites per víctimes de la misèria i de la fam. En aquests casos els que les escrivien eren semi-analfabets. En una de les cartes, van dir els autors del llibre, s’explicava una concentració de dones que va haver davant la plaça del mercat de Sant Cugat on culpaven al govern de l’encariment del pa. També hi havia nombroses cartes escrites per presoners o familiars, la majoria de la pressó de Burgos. “A la majoria de cartes està present la por” van afirmar Balsebre i Fontova. Escriure a La Pirenaica estava prohibit i per això s’han trobat casos de cartes escrites amb tinta invisible o, fins i tot, imatges personals retallades i enviades en cartes diferents.

D’altra banda, Armand Balsebre i Rosario Fontova van destacar els tres focus més rellevants de l’època, als quals anaven dedicades moltes cartes: Astúries, el cas de Julián Grimau i la immigració. El primer, molt important pels comunistes de l’època. Com deia el lema d’una campanya que Picasso va recolzar, “Astúrias marca el camino”. El segon va ser transcendental. L’afusellament de Grimau l’any 1963 es va convertir en el primer gran símbol antifranquista, com van dir els autors del llibre. La Pirenaica era l’únic lloc on es podia parlar dels crims del franquisme, això la va convertir en un gran consol. En tercer lloc, també la immigració era el tema a tractar en moltes de les cartes. Algunes, com per exemple de José Tado, parlaven de com eren les barraques: “no hi havia escoles ni mitjans de transport, però sí una església”, com van explicar els autors.

Pel que fa el treball que van realitzar Fontova i Balsebre, van destacar la dificultat a l'hora de llegir les cartes i les noves idees i el nou enfocament conceptual. Van declarar que "els protagonistes no són diligents polítics, intel·lectuals o de grans empreses, són pagesos, treballadors,... i en la majoria de casos no sabíem ni el nom". També van voler aclarir la dificultat per a que les cartes arribessin a Bucarest, on hi havia la seu secreta.

Els autors durant l'explicació. En pantalla la imatge d'una de les cartes.

Rècord de participació en el Cros de Sant Cugat

16a edició del Cros santcugatenc amb el major nombre de participants de la història

Més de 4.000 corredors han assistit aquest matí al Parc de la Pollancreda per participar a la cursa que ha organitzat l'Ajuntament de Sant Cugat a través de l’Oficina Municipal d’Esport per a Tothom (OMET). El temps ha acomapnyat durant tota la jornada.

La cursa ha acollit participants de 27 col·legis, instituts i clubs del municipi, agrupats en 17 categories, des de prebenjamí (nascuts els anys 2007 i 2008) fins a sènior (nascuts fins l’any 1995). També s’ha realitzat la cursa Special Cros per a persones amb discapacitats mentals. Les curses han començat a les 9 del matí i han finalitzat a les 2 de la tarda. Estaven organitzades de major a menor categoria.

Cartell amb l'ordre de les curses durant la jornada.

Els lliuraments de premis s’han dut a terme en dos tandes. En primer lloc, a les 11:35, s’han repartit els premis de les 9 primeres curses, des de la categoría sènior fins l’aleví (nascuts els anys 2003 i 2004), incloent la categoria Special Cros. El segon lliurament ha estat a les 14:05, en el qual se li han atorgat els premis als guanyadors de les 7 curses restants, participants en les categories benjamí i prebenjamí. A més a més, també s’han entregat premis a les escoles o clubs millor classificats. Els encarregats d’entregar els premis han estat el doctor Xavier Mate, els regidors Xavier Tizón i Joana Barbany i la tinent de presidenta Cristina Paraira. Tots els resultats ja es poden veure a la web de l’OMET.

Els primers classificats de la categoria Benjamí masculí de segon any.

El Cros Ciutat de Sant Cugat ha fet una campanya solidària amb beneficis per a l’Associació Pro Disminuïts Físics i Psíquics (ASDI). Al llarg del matí qualsevol persona ha pogut aportar una donació voluntària a la carpa que hi havia situada al centre del Parc de la Pollancreda. D’altra banda, també es pot donar a través del número de compte de l’Associació. És el segon any consecutiu que aquesta cursa “és solidiària”.

Taula de l'Associació on fer una donació.

Aquestes són algunes de les imatges de la jornada:

Com afrontar el càncer en família?

La gran eina, bàsica en aquestes situacions, és la comunicació 

El passat dijous 13 de novembre la psicòloga Vanessa Cortí va oferir una conferència a la Casa de Cultura de Sant Cugat en el tercer cicle de conferències organitzades per la Mútua de Terrassa. Cortí va centrar-se en l’impacte de la família dels malalts de càncer en ser “la principal font de creences” pels pacients.

La directora de Comunicació i Relacions públiques de la Mútua de Terrassa, Anna Folch, i el regidor de serveis socials, sanitat, joventut i habitatge de Sant Cugat, Raül Grangé, van presentar la conferència. En ella, Vanessa Cortí va afirmar que la família influeix de forma indirecta en la supervivència i l’adaptació del malalt, per tant, es molt important també destinar-hi recursos. Va advertir, però, que els cuidadors també tenen drets i no han de dedicar les 24h als pacients sinó que han de saber equilibrar-ho.

Cortí va donar algunes claus per a ajudar als pacients en les diferents etapes del procés oncològic. Va afirmar que, per exemple en el moment del diagnòstic, el més normal és que el pacient sofreixi un impacte emocional. El millor, segons la psicòloga, és que la família deixi que el malalt expressi les seves emocions, siguin quines siguin. D’altra banda, és molt important que els familiars escoltin de manera activa el pacient i empatitzin amb ell. Va advertir també que, l’anomenada conspiració del silenci no és en cap cas un benefici pel pacient. Per tant, la comunicació és la clau principal en la relació entre el pacient i la família. Sempre s’ha de mantenir la congruència i, com va dir Cortí, “acompanyar al pacient, no anar per davant”.

 “El convidat”, tal com Cortí va anomenar la malaltia arran del testimoni d’un pacient, afecta de diverses maneres a la família segons l’aparició, el transcurs, el pronòstic i el grau d’incapacitació del pacient. A més, no s’afronta de la mateixa forma segons qui sigui el malalt. El rol de qui pateix la malaltia dins la família influeix molt en la forma d’afrontar-la. No és el mateix que la malalta sigui mare a que ho sigui l’avi o un fill. D’altra banda, en aparèixer aquest "convidat" en una família, també apareixen dificultats. Segons la psicòloga, el càncer d’un membre significa la reorganització dels rols dels altres, a més de comportar problemes econòmics, laborals i socials. Cortí va emfatitzar en què cada membre té un ritme d’adaptació i cal respectar-ho per evitar conflictes. A més, cada família ha de passar per un procés d'adaptació conjunt per tal de recuperar-se i estabilitzar-se de nou.

En el cas dels infants, la psicòloga va aconsellar que se'ls informi. S'ha de fer de forma progressiva, amb tacte, tot i que la manera depèn de l'edat. Un cop tenen coneixement de la notícia, que en molts casos ja imaginaven, segons ha explicat Cortí, cal deixar-los que participin. Els nens s'han de sentir útils, per exemple fent un dibuix al malalt. Per als més petits, no és tant important la informació sinó el saber què senten, tal com ha dit la conferenciant.

A l'hora d'afrontar el càncer també és molt important l’evolució de la societat, on ja no és un tema tabú sinó un repte a superar. Hi ha una major mobilització social i també per part dels mitjans de comunicació. Això influeix en la manera d'abordar la situació, tant del pacient com de la família. Segons Vanessa Cortí, “la malaltia pot ser una oportunitat de créixer” i això cal recordar-ho. No és el mateix pensar "em queda un dia menys" que "gaudeixo d'un dia més". Per tant, s’ha d’estar obert a que algunes coses canviïn.

Vanessa Cortí oferint la conferència.

Èxit de participació a les urnes de Sant Cugat en la jornada del 9-N

Milers de santcugatencs han assistit avui als cinc instituts per dipositar el seu vot

Els cinc instituts públics de Sant Cugat han ofert durant el dia d'avui els seus espais per fer les votacions. Els ciutadans han assistit al llarg del dia al centre que els pertocava a dipositar el seu vot i ho han fet amb força fluïdesa, tot i que no ha deixat d'arribar gent a totes hores.

Des de les 9:00 fins les 20:00 els 69.249 ciutadans convocats han pogut votar per fer donar a conèixer la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya. Per tant, decidir entre la independència o la continuïtat dins de l’Estat espanyol. La pregunta de les paperetes ha estat molt clara: Vols que Catalunya esdevingui un Estat? i, en cas de contestar SÍ, hi havia una segona qüestió: Vols que aquest Estat sigui independent?, a la qual també s’ha pogut respondre amb un SÍ o amb un NO. En ser un procés participatiu voluntari que l’Estat no havia aprovat, hi havia la opció d’imprimir la papereta a casa, tot i que també es podien trobar a les taules de votació.

Exemple d'una papereta.

A la mesa on hi havia la urna, els ciutadans, a més de dur la papereta emplenada correctament, han hagut de presentar el DNI. Els voluntaris han revisat l’adreça de residència de cada ciutadà català, a més del primer cognom i han anotat les dades pertinents a l’hora de dipositar el vot. En canvi, els residents a Catalunya comunitaris han hagut de portar el DNI o passaport i també el Certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea o la targeta d’identitat d’estranger (TIE). En cas de no residir actualment al municipi, els votants han hagut de portar obligatòriament el passaport i la targeta d’identitat d’estranger (TIE) vigent.

Urna de la mesa 6060T a l'Institut Angeleta Ferrer.

La jornada ha restat passada per aigua en diversos moments, però això no ha disminuït la alta participació per part dels ciutadans. Així doncs, totes les persones majors de 16 anys amb residència a Sant Cugat han pogut votar a l’institut que tinguessin assignat d’entre l’Institut Joaquima Pla i Farreras, l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Arnau Cadell, l’Institut Leonardo da Vinci i l’Institut CAR de Sant Cugat. No hi ha hagut cap incident destacable ni gaire cues, exceptuant algun moment del dia o alguna mesa on ha calgut esperar una estona més per dipositar el vot.

Per tal de garantir una millor accessibilitat als cinc instituts, als ciutadans que desitgessin fer ús del transport públic se’ls ha garantit l’assiduïtat dels autobusos de l’horari feiner. 

Aquestes són algunes de les imatges de la participació en la jornada del 9-N a l'Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat:

17a edició dels premis TOT Fotoportada

Des del dijous 6 de novembre i fins el 30 del mateix mes, la Casa de Cultura exposa les 850 fotografies presentades al concurs

Els ciutadans de Sant Cugat ja han pogut veure les imatges dels centenars de participants del TOT Fotoportada 2014. L'exposició resta dividida en cinc categories i els primers premis de cada categoria.

Després de realitzar l'entrega de premis a 28 de les 850 fotografies participants, la Casa de Cultura ha acollit la seva exposició fins al desembre. En dos espais de la primera planta de l'edifici es poden observar totes les imatges presentades al concurs classificades en les cinc categories: Festa Major, Esport, Sant Cugat, Vacances i Instragram. Cal destacar la nombrosa participació d'aquest any, amb quasi un miler d'imatges concursant-hi.

També en la mateixa sala es poden veure les millors fotografies de l'any realitzades per Artur Ribera, el fotògraf del TOT Sant Cugat, l'entitat organitzadora del concurs.

Algunes de les imatges exposades.

Algunes de les imatges exposades.

Per últim, a l'espai central de la segona sala hi ha exposades les cinc imatges guanyadores de cada categoria, a més d'una imatge dels guanyadors, les autoritats, els patrocinadors i els membres del jurat en l'acte de lliurament de premis. Els primers premis de cada categoria van ser:

Vacances - Windy nap, d'Eulàlia Sibina a Brighton

Sant Cugat - Sant Cugat des dels peus, d'Arnau Montoya al Carrer Sta. Maria

Festa Major - Sota el foc, de Francesc Sans al Carrer Sabadell de St. Cugat

Esports - Entre línies, de María Rodríguez a Igualada

Instagram - Aquí buscant cobertura... però ens ho passem bé, de @molluria

L'exposició es pot veure de forma gratuïta de dilluns a divendres des de les 8 fins les 23:30 i els dissabtes de 9 a 21:00.

Onzena edició mensual del Vintage Fest al Mercantic

L’esdeveniment ha tingut lloc aquest cap de setmana, com el primer de cada mes, i ha atret l’interès de centenars de ciutadans

Els santcugatencs han pogut assistir per onzè cop al festival d'objectes antics mostrats, tant als voltants com al propi Mercantic i el nombre d'assistents ha estat molt elevat.

El Vintage Fest ha ocupat els patis del Mercantic i l’Avinguda Graells amb més de 170 parades de temàtica vintage i amb nombroses antigalles. L’esdeveniment ha començat a les 9:00 i s’ha allargat fins les 15:00. El temps ha acompanyat durant tota la jornada i el nombre d'assistents ha estat un èxit. Així doncs, els ciutadans l’han pogut gaudir durant tot el matí i de forma gratuïta. Entre els objectes que podien trobar-se hi havia mobles, roba, llibres i tot tipus d'objectes proporcionats pels venedors, des de càmeres de fotografiar fins quadres. 

Aquests són alguns dels objectes que s'han pogut trobar aquest cap de setmana al Vintage Fest:

A més a més, aquest matí ha restat oberta al públic la capella de St. Domènec amb motiu de la quantitat de gent assistent al Vintage Fest.

Capella de Sant Domènec.